BANSKY SOTMÈS A VOTACIÓ POPULAR

Bansky Bansky

Web oficial Bansky

A Bristol – ciutat natal del grafiter Robin Bansky – estan d’eleccions. Després d’aconseguir més de 300.000 visites en només tres mesos a l’exposició Bansky versus Bristol Museum, l’ajuntament donarà la possibilitat als ciutadants de decidir si volen que els treballs de l’artista perdurin a les parets, murs i façanes de la ciutat. En el cas que els resultats siguin favorables a l’artista, és a dir, que els ciutadants decideixen que els agraden les seves obres, el servei de neteja les mantindrà intactes.

Les votacions es faran a través d’internet – a una pàgina encara per determinar – on es publicaran els seus treballs i se’n demanarà l’opinió als votants.

Diga’ns tu també què et sembla la iniciativa!

///

Bansky sometido a votación popular

Web oficial Bansky

En Bristol – ciudad natal del grafitero Robin Bansky – están de elecciones. Después de conseguir más de 300.000 visitas en sólo tres meses en la exosición Bansky versus Bristol Museum, el ayuntamiento dará la posibilidad a los ciudadanos de decidir si quieren que los trabajos del artista perduren en las paredes, muros y fachadas de la ciudad. En el caso que los resultados sean favorables a los trebajos del artista, es decir, que los ciudadanos deciden que les gustan sus obras, el servicio de limpieza las mantendrá intactas.

Las votacions se harán a través de internet – en una página aún por determinar – donde se publicarán sus trabajos y se pedirá la opinión a los votantes.

¡Dinos tu también qué te parece la iniciativa!

You can edit this ad by going editing the index.php file or opening /images/exampleAd.gif

CITA DEL DIA : MARK ROTHKO

A partir d’aquest mes, estrenem dues seccions que esperem que us agradin força! La primera és un apartat de cites cèlebres d’artistes (ara us presentem l’estrena) i la segona … l’explicarem més endavant, però ben segur que us cridarà l’atenció.

///

A partir de este mes, estrenamos dos secciones que esperamos que os gusten mucho! La primera es un apartado de citas célebres de artistas (ahora os presentamos el estreno) y la segunda … la explicaremos más adelante, pero seguro que os llamará la atención.

mark-rothko mark-rothko-white-center-yellow-pink-and-lavender-on-rose-1950 mark-rothko-green-over-blue-1956

“L’art és una aventura que ens porta a un mon desconegut. La nostra tasca com a artistes es fer que la gent vegi el món tal i com el veiem nosaltres”.

///

El arte es una aventura que nos lleva a un mundo desconocido. Nuestra tarea como artistas es hacer que la gente vea el mundo tal y como lo vemos nosotros”.

90 anys de la Bauhaus

tipografia universal Kandinsky - Several circles - 1926 Albers - tipografia per la Bauhaus - 1926

El Museu Martin-Gropius-Bau organitza fins el 4 d’octubre la retrospectiva més gran fins al moment sobre la Bauhaus (1919-1933). L’exposició, innaugurada a l’abril, conté més d’un miler d’obres entre les quals hi ha esbossos, maquetes, documents i objectes, procedents de les tres seus que va tenir l’escola: Weimar (1919-23), Dessau (1923-25) i Berlín (1925-33).

Titulada Bauhaus, un model conceptual, l’exposició ofereix gran nombre d’obres i dibuixos de Vassily Kandinsky, Paul Klee, i Laszlo Moholy-Nagy entre altres reconeguts alumnes i professors que van passar pels centres. A més, permet veure l’abast de la influència del disseny alemany durant tot el segle XX, fent-nos adonar que moltes de les coses que tenim a les nostres llars en son hereves.

Una oportunitat que no podeu deixar perdre si teniu pensat viatjar a Berlín abans de l’octubre.

Mies van der Rohe - cadira barcelonaBreuer - cadira WassilyAlbers - taules niu

///

90 años de la Bauhaus

El Museo Martin-Gropius-Bau organiza hasta el 4 de octubre la retrospectiva más grande hasta el momente sobre la Bauhaus (1919-1933). La exposición, inaugurada en abril, contiene más de un millar de obras entre las cuales hay esbozos, maquetas, documentos y objetos, procedentes de las tres sedes que tuvo la escuela: Weimar (1919-23), Dessau (1923-25) y Berlín (1925-33).

Titulada Bauhaus, un modelo conceptual, la exposición ofrece un gran número de obras y dibujos de Vassily Kandinsky, Paul Klee, y Laszlo Moholy-Nagy entre otros reconocidos alumnos y profesores que pasaron por los centros. Además, permite ver el alcance de la influencia del diseño alemán durante todo el siglo XX, haciendo que nos demos cuenta de que muchas de las cosas de nuestros hogares son herederas.

Una oportunidad que no podéis dejar perder si teneis pensado viajar a Berlín antes de octubre.

Mickey i Spiderman deixen de ser veïns per compartir pis

Warhol - The art of Mickey Mouse spiderman wolverine

La mítica Walt Disney Company ha anunciat la compra de Marvel Entertainment per 4000 milions de dòlars (al canvi, 2800 milions d’euros). Així, els gairebé 5000 personatges de Marvel passen a formar part de la indústria Disney, aprofitant les eines de difusió i marketing de que disposa el gegant de l’entreteniment.

“Creiem que la suma de Marvel a la cartera única de marques Disney aportarà oportunitats significatives de creixement a llarg termini i de creació de valor” ha declarat Bob Iger, president executiu de Marvel.

Amb aquesta compra, Disney pren equilibri en qüestió de públic, ja que Marvel té un registre generalment masculí, mentre que l’empresa del ratolí més famós del món s’ha encaminat en els últims anys cap un públic més aviat femení i adolescent (Jonas Brothers o Hannah Montana).

El ressò de la notícia als diaris: El País, La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Mundo.

///

Mickey y Spiderman dejan de ser vecinos para compartir piso

La mítica Walt Disney Company ha anunciado la compra de Marvel Entertainment por 4000 millones de dólares (al cambio, 2800 millones de euros).  Así, los casi 5000 personajes de Marvel pasan a formar parte de la industria Disney, aprovechando las herramientas de difusión y marketing de que dispone el gigante del entretenimiento.

“Creemos que la suma de Marvel a la cartera única de marcas Disney aportará oportunidades significativas de crecimiento a largo plazo y de creación de valor” ha declarat Bob Iger, presidente ejecutivo de Marvel.

Con esta compra, Disney se equilibra en cuestión de público, ya que Marvel tiene un registro generalmente masculino, mientras que la empresa del ratón más famoso del mundo se ha encaminado a un público más femenino y adolescente (Jonas Brothers o Hannah Montana).

El eco de la notícia en los periódicos: El País, La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Mundo.

El ’souvenir’, una forma d’art?

DHUB Montcada
Montcada 12, Barcelona
Fins el 13 de desembre / Hasta el 13 de diciembre
Preu / Precio: General: 4,20€. Reduïda / Reducida: 2,40€.
Gratis: Només Diumenges tarda / Sólo Domingos tarde

esfinx columnes eiffel

S’acaba l’agost, el mes de vacances per excel·lència. El mes de l’any en que hi ha menys barcelonins per metre quadrat a Barcelona, i els que quedem a la ciutat, compartim els carrers i els racons amb una allau de visitants dels països més diversos. I llavors arriba setembre: la tornada a la feina, a les escoles, als horaris establerts. I les maletes sempre tornen amb algun record de cadascuna de les escapades.

Al carrer Montcada, al bell mig del Born, hi ha un recull d’aquests records que tots, qui més qui menys, tenim a casa. L’exposició Efecte souvenir. Fetitxes de viatge, més enllà dels tòpics ens ensenya l’evolució del souvenir i la seva història, buscant en els museus d’arreu del món trobant-se amb el més hortera, el més divertit, el més diferent entre tots els altres. Una exposició curiosa que eleva a la categoria d’art un conjunt d’objectes que potser fan que us hi veieu reflectits.

Quin és souvenir que ha tornat amb tu de les vacances?

///

Se acaba agosto, el mes de vacaciones por excelencia. El mes del año en que hay menos barceloneses por metro cuadrado en Barcelona, y los que quedamos en la ciudad, compartimos las calles con una avalancha de visitantes de los países más variados. Y entonces llega septiembre: la vuelta al trabajo, a las escuelas, a los horarios establecidos. Y las maletas siempre vuelven con algun recuerdo de cada una de las escapadas.

En la calle Montcada, en pleno barrio del Born, hay una muestra que reune estos recuerdos que todos, quien más quien menos, tenemos en casa. La exposición Efecto souvenir. Fetiches de viaje, más allá de los tópicos nos enseña la evolución del souvenir y su historia, buscando en los museos de todo el mundo encontrándose con el más hortera, el más divertido, el más diferente entre todos los otros. Una exposición curiosa que eleva a la categoria de arte un conjunto de objetos que puede que hagan que os veáis reflejados.

¿Cuál es el souvenir que ha vuelto contigo de las vacaciones?

Les exposicions de la tardor a Barcelona (II)

Amb aquesta segona entrada, acabem d’oferir-vos la informació de les noves exposicions que podrem veure a Barcelona a partir d’aquest setembre. Preparada l’agenda i el llapis? Som-hi!

Maillol - La Mediterranee Noh Suntag - Festival Airang, Estadi May Day, Pyongyang, 2005

Maillol
Del 20 d’octubre de 2009 al 31 de gener de 2010. La Pedrera
Els espais de La Pedrera compartiran protagonisme amb les obres del gran escultor rosellonés Aristides Maillol, en una exposició que presenta totes les vessants de la seva obra: des de les formes hereves de l’escultura del segle XIX fins la modernitat del segle XX.

L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental
Del 23 d’octubre de 2009 al 10 de gener de 2010. MACBA
El MACBA ens presenta la primera gran retrospectiva de l’artista nord-americà d’avantguarda John Cage, un dels artistes estrella en la seva col·lecció permanent, considerat un dels artistes més influents del segle XX. La mostra recull més de 200 obres, entre partitures, pintures, peces sonores, escultures y pel·lícules.

Noh Suntag: estat d’emergència
A partir del 6 de novembre de 2009. Palau de la Virreina.
El fotògraf coreà Noh Suntag exposa per primer cop a Espanya el seu treball. La mostra pretén mostrar-nos les similituds que encara ara existeixen entre les dues Corees i apropar-nos a la seva realitat quotidiana.

A més, el MNAC presentarà una exposició per commemorar el 75è aniversari de la creació del Palau Nacional, que s’innaugurarà els primers dies de desembre. La mostra, titulada Convidats d’honor reunirà 80 peces del patrimoni artístic català i vinculat a Catalunya, de l’art medieval fins a les avantguardes, provinents de diferents museus d’Europa i Amèrica. Entre els artistes que hi participaran s’hi troben Jaume Huguet, Bernat Martorell, Damià Forment, Marià Fortuny, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joan Miró, Salvador Dalí o Pablo Picasso, entre d’altres.

Les exposicions de la tardor a Barcelona (I)

///

Las exposiciones del otoño en Barcelona (II)

Con esta segunda entrada, terminamos de ofreceros la información de las nuevas exposiciones que podremos ver en Barcelona a partir de este septiembre. ¿Preparada la agenda y lapiz? ¡Allá vamos!

Maillol
Del 20 de octubre de 2009 al 31 de enero de 2010. La Pedrera
Los espacios de La Pedrera compartiran protagonismo con las obras del gran escultor rosellonés Aristides Maillol, en una exposición que presenta todos los aspectos de su obra: des de las formas herederas del siglo XIX hasta la modernidad del siglo XX.

La anarquía del silencio. John Cage y el arte experimental
Del 23 d’octubre de 2009 al 10 de gener de 2010. MACBA
El MACBA nos propone la primera gran retrospectiva del artista norteamericano de vanguardia John Cage, uno de los artistas estrella en su colección permanente, considerado uno de los más influyentes del siglo XX. La muestra recoge más de 200 obras, entre partituras, pinturas, piezas sonoras, esculturas y películas.

Noh Suntag: estado de emergencia
A partir del 6 de novembre de 2009. Palau de la Virreina
El fotógrafo coreano Noh Suntag expne por primera vez  su trabajo en España. La muestra pretende mostrarnos las similitudes que aún hoy existen entre las dos Coreas y acearcarnos a su realidad cotidiana.

Además, el MNAC presentará una exposición para conmemorar el 75 aniversario de la creación del Palau Naciona, que se inaugurará los primeros días de diciembre. La muestra, titulada Invitados de honor, reunirá 80 piezas del patrimonio artístico catalán y vinculado a Catalunya, del arte medieval hasta las vanguardias, procedentes de diferentes museos de Europa y América. Entre los artistas que participaran se encuentran Jaume Huguet, Bernat Martorell, Damià Forment, Marià Fortuny, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joan Miró, Salvador Dalí o Pablo Picasso, entre otros.

Las exposiciones del otoño en Barcelona (I)

Les exposicions de la tardor a Barcelona (I)

Us presentem les exposicions que podran veure’s a Barcelona a partir d’aquesta tardor. Agafeu l’agenda i apunteu les dates i els llocs: n’hi ha per a tots els gustos.

Tresors de l'Aga Khan Pla Cerdà Picasso - Home destapant una dona

Els mons de l’islam a la col·lecció del Museu Aga Khan
Del 9 d’octubre de 2009 al 17 de gener de 2010. CaixaForum Barcelona.
La col·lecció Aga Khan conté una gran quantitat de peces, molt valuoses i significatives, gairebé de totes les dinasties històriques del món musulmà. Aquesta exposició en presenta 190, resumint més de mil anys d’història, provinents d’un extens àmbit geogràfic, des de la península ibèrica (l’antic Al-Andalus) fins a la Índia.

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte
Del 20 d’octubre al 21 de febrer. CCCB.
En el marc de l’Any Cerdà, el Centre de Cultura Cotemporània de Barcelona ofereix una reinterpretació del pla Cerdà, amb explicacions sobre quines van ser les seves idees inicials, descobrint-ne els valors urbanístics i socials que l’arquitecte volia desenvolupar a l’Eixample de Barcelona.

Picasso. Gravat eròtic
Del 5 de novembre de 2009 al 14 de febrer de 2010. Museu Picasso.
Un recull de gravats fets per Picasso entre els anys 1964 i 1970, relacionats amb les estampes japoneses shunga (gravats japonesos de temàtica eròtica, entre els qui destaca l’artista Kitagawa Utamaro) del segle XIX.

František Kupka
Del 28 de novembre de 2009 al 24 de gener de 2010. Fundació Miró.
L’exposició ensenya, per primera vegada a l’estat espanyol, prop de 80 obres de l’artista txec, provinents del Centre Georges Pompidou de París. Kupka destaca per ser un dels primers artistes en experimentar amb l’abstracció i a la mostra hi podrem veure una selecció des dels inicis de la seva trajectòria fins al final.

///

Las exposiciones del otoño en Barcelona (I)

Los mundos del Islam en la colección del Museo Aga Khan
Del 9 de octubre de 2009 al 17 de enero de 2010. CaixaForum Barcelona.
La colección Aga Khan contiene una gran cantidad de piezas, muy valuosas y significativas, de casi todas las dinastias históricas del mundo musulmán. Esta exposición presenta 190 de ellas, resumiendo más de mil años de historia, procedentes de un extenso ámbito geográfico, desde la península ibérica (el antiguo Al-Andalus) hasta la India.

Cerdà y la Barcelona del futuro. Realidad versus proyecto
Del 20 de octubre al 21 de febrero. CCCB.
En el marco del Año Cerdà, el CCCB ofrece una reinterpretación del proyecto Cerdà, con explicaciones sobre cuáles fueron sus ideas iniciales, descubriendo los valores urbanísticos y sociales que el artquitecto queria desarrollar en el Eixample de Barcelona.

Picasso. Grabado erótico
Del 5 de noviembre de 2009 al 14 de febrero de 2010. Museo Picasso.
Un conjunto de grabados hechos por Picasso entre los años 1964 y 1970, relacionados con las estampas japonesas shunga (grabados japoneses de temática erótica, entre los que destaca el artista Kitagawa Utamaro) del siglo XIX.

František Kupka
Del 28 de noviembre de 2009 al 24 de enero de 2010. Fundació Miró.
La exposición enseña, por primera vez en el estado español, cerca de 80 obras del artista checo, procedentes del Centro Georges Pompidou de París. Kupka destaca por ser uno de los primeros artistas en experimentar con la abstracción y en la muestra podremos ver una selección de obras desde sus inicios hasta el final de su trayectoria.

LA REALITAT ÍNDIA

Jo mateix i l’altre. Retrats en la fotografia índia contemporània
(Fins el 27 de setembre / Hasta el 27 de septiembre)
Palau de la Virreina, Rambla 99 – 08002 Barcelona
Contacte / Contacto: 93 316 10 00
Horari / Horario: de dimarts a divendres / de martes a viernes: 11h a 14h-16h a 20h. Dissabtes, diumenges i festius / Sábados, domingos y festivos: 11h a 20h.
Preu / Precio: General: 4,10€. reduïda/Reducida: 3,08 euros.

anup-mathew-thomas umrao-singh-sher-gil

Jo mateix i l’altre” és una exposició d’aquelles que just quan l’acabes de veure no saps que opinar-ne al respecte però, a mesura que passen els minuts, analitzes tot el que has vist i treus una conclusió personal. En aquest cas, l’exposició fotogràfica està contextualitzada en un indret privilegiat de Barcelona (llàstima que les parets del Palau de la Virreina no es puguin veure amb tota la seva esplendor perquè hi ha murs blancs tapant-les) i això ajuda a situar-nos completament en un altre món, en una altra mentalitat: al país de l’Índia.

L’exposició ens vol mostrar la identitat cultural d’un poble a través de la mirada dels seus habitants, des del nucli més petit d’una família tradicional fins al client d’un bordell marginal d’una gran metròpolis. Per tant, des de la perspectiva de diferents persones ens podem fer una idea del context actual del país i quins canvis s’han produït respecte del passat.

nikhil-chopra nikhil-chopra-1

Setze artistes han col·laborat amb les seves obres per fer possible aquest projecte, que destaca sobretot pel realisme impactant de les imatges. Cada sala correspon a un artista, però impacten per sobre les demés les fotografies de Nikhil Chopra, que reflexen una performance realitzada pel propi artista, pel seu enfocament altament personal i pels jocs permanents de clarobscur, com si es tractés d’una pintura de Caravaggio. Anup Mathew Thomas és també força original en la presentació i en la idea de la seva obra: fotografia religiosos cristians situats davant la seva església índia, vestits amb els seus atributs coloristes.

El sistema expositiu per autors es correcte, tot i que les explicacions són escasses i pràcticament invisibles (gràcies al color verd claret que es difumina entre la paret blanca). Però tot i així, val la pena acostar-se a la Virreina si un té ganes d’esvaïr-se dels propis pensaments i involucrar-se en uns altres ben diferents que són, veritablement, la realitat no tan llunyana que ens envolta.

///

LA REALIDAD INDIA

Yo mismo y el otro” es una exposición de esas que justo cuando la acabas de verla no sabes que opinar al respecto, pero a medida que pasan los minutos analizas todo lo que has visto y sacas una conclusión personal. En este caso, la exposición fotográfica está contextualizada en un sitio privilegiado de Barcelona (lástima que las paredes del Palau de la Virreina no se puedan ver en todo su esplendor porque hay muros blancos que las cubren) y esto ayuda a situarnos completamente en otro mundo, en otra mentalidad: en el país de la India.

La exposición nos quiere mostrar la identidad cultural de un pueblo a través de la mirada de sus habitantes, des del núcleo más pequeño de una familia tradicional hasta el cliente de un burdel marginal de una gran metrópolis. Por lo tanto, des de la perspectiva de distintas personas nos podemos hacer una idea del contexto actual del país y que cambios se han producido respecto al pasado.

Dieciséis artistas han colaborado con sus obras para hacer posible este proyecto, que destaca sobre todo por el realismo impactante de las imágenes. Cada sala corresponde a un artista, pero impactan por encima de las demás  las fotografías de  Nikhil Chopra, que reflejan una performance realizada por el propio artista, por su enfoque personal y por los juegos permanentes de claroscuro, cómo si se tratase de una pintura de Caravaggio. Anup Mathew Thomas es también muy original en la presentación y en la idea de su obra: fotografía a religiosos cristianos situados enfrente de su iglesia india, vestidos con sus atributos coloridos.

El sistema expositivo por autores es correcto, aunque las explicaciones son escasas y prácticamente invisibles (gracias al color verde claro que se difumina entre la pared blanca). Pero aún así, vale la pena acercarse a la Virreina si uno tiene ganas de distraerse de los propios pensamientos y involucrarse en otros diferentes que son, verdaderamente, la realidad no tan lejana que nos envuelve.

Just What Is It that Makes Today’s Homes So Different, So Appealing? – Richard Hamilton

Richard Hamilton - Just What Is It that Makes Today's Homes So Different, So Appealing?

Títol / Título: Just What Is It that Makes Today’s Homes So Different, So Appealing?
Artista: HAMILTON, Richard (1922-)
Data / Fecha: 1956
Mides / Medidas: 26 cm × 24,8 cm
Tècnica / Técnica: Collage
Localització / Localización: Kunsthalle Tübingen, Alemanya

Una dona passa l’aspirador a les escales. Una mica desplaçat del centre, un home nu i musculat sosté una gran piruleta, on s’hi pot llegir POP. Casualment li cobreix els genitals. Just al centre, un magnetòfon. Asseguda al sofà, una dona nua d’estètica pin-up té el cap cobert amb una pantalla de llum: està representada com la dona-objecte. A la paret del darrere, un retrat clàssic just al costat d’una pàgina de còmic de grans dimensions, decoren el menjador. I a través de la finestra, llums que anuncien un espectacle de teatre. Sumat a tot això, un pernil en llauna a mode d’escultura decora la tauleta al costat de la televisió.

Què és el que fa que les cases d’avui siguin tan diferents, tan agradables? és el títol d’aquest collage de petites dimensions considerat la primera obra pop-art. L’obra es va fer  per a l’exposició This is Tomorrow celebrada al 1956 a la Whitechapel Art Gallery de Londres que tenia la voluntat d’apropar l’art contemporani a tots els públics.

Una parella estereotipada, retallada de les revistes de moda del moment, en un dúplex de Londres amb les últimes novetats en electrodomèstics i entreteniment: televisió, còmic i reproducció de música. Tots els elements que hi aparèixen, l’abundància i el glamour, son una denúncia del paradís consumista en un to irònic, una de les característiques principals del pop-art. La capital anglesa juntament amb Nova York, esdevenen els dos nuclis urbans on es desenvoluparà el moviment.

El terme Pop-Art apareix per primer cop al 1958 quan el crític d’art Lawrence Alloway (1926-1990) l’escriu associant-lo a la «popular mass culture» (cultura popular de masses) a l’assaig The Arts and the Mass Media (Les Arts i els mitjans de comunicació massius), publicat el febrer del mateix any.

Obres de Richard Hamilton al MoMA de Nova York

Altres artistes del Pop-Art: Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Tom Wesselmann, Claes Oldenburg, Roy Lichtenstein.

///

Una mujer pasa el aspirador por las escaleras. Un poco desplazado del centro, un hombre desnudo y musculado sostiene una gran piruleta en la que puede leerse POP. Casualmente le cubre los genitales. Justo en el centro, un magnetofono. Sentada en el sofá, una mujer densuda de estética pin-up tiene la cabeza cubierta con una pantalla de lámpara: está representada como la mujer-objeto. En la pared de detrás, un retrato clásico justo al lado de una página de cómic de grandes dimensiones, decoran el comedor. Y a través de la ventana, luces que anuncian un espectáculo de teatro. Sumado a todo esto, un jamón en lata a modo de escultura decora la mesita al lado de la televisión.

¿Qué es lo que hace que las casas de hoy sean tan diferentes, tan agradables? es el título de este collage de pequeñas dimensiones, considerado la primera obra pop-art. La obra se hizo para la exposición This is Tomorrow celebrada en 1956 en la Whitechapel Art Gallery de Londres que tenia la voluntad de acercar el arte contemporáneo a todos los públicos.

Una pareja estereotipada, recortada de las revistas de moda del momento, en un dúplex de Londres con las últimas novedades en electrodomésticos y entretenimiento: televisión, cómic y reproducción de música. Todos los elementos que aparecen, la abundancia y el glamour, son una denúncia del paraíso consumista en un tono irónico, una de las características principales del pop-art. La capital inglesa junto con Nueva York, se convierten en los dos núcleos urbanos donde se desarrollará el movimiento.

El término Pop-Art aparece por primera vez en 1958 cuando el crítico de arte Lawrence Alloway (1926-1990) lo escribe asociándolo a la «popular mass culture» (cultura popular de masas) en el ensayo The Arts and the Mass Media (Las Artes y los medios de comunicación masivos), publicado en febrero del mismo año.

Obras de Richard Hamilton en el MoMA de Nueva York

Otros artistas del Pop-Art: Andy Warhol, Robert Rauschenberg, Tom Wesselmann, Claes Oldenburg, Roy Lichtenstein.

ES RECUPERA L’OBLIDADA NECRÒPOLIS DE BARCELONA

necropolis-romana-vilc2b7la-de-madrid tomba-placa-vilc2b7la-de-madrid2 placa-vila-de-madrid

Segur que molts de vosaltres mentre passegeu pel centre de Barcelona, heu passat més d’una vegada per la Plaça de la Vila de Madrid i heu observat la necròpolis romana que es troba al fons d’aquesta. Avui dia, la sensació que tenim en mirar cap avall, on es troben les tombes, és la de deixadesa i oblit, sembla com si allà no hi hagués un conjunt necrològic important com el que realment hi ha: restes de 200 persones de classe humil, segurament servents o esclaus que van ser enterrats durant tres segles diferents.

A partir del 22 d’octubre això canviarà, ja que es muntarà un nou espai per encabir aquestes peces i es recrearà com era el jardí que envoltava les tombes fa ara uns 2000 anys. Es convertirà en un nou espaí museístic que s’anomenarà Via Sepulcral Romana i formarà part de la col·lecció del Museu d’Història de la ciutat de Barcelona (MUHBA). Amb aquesta adquisició, el museu pretén realitzar activitats vinculades al passat de la nostra ciutat, l’antiga Barcino.

///

SE RECUPERA LA OLVIDADA NECRÓPOLIS DE BARCELONA

Seguro que muchos de vosotros mientras paseáis por el centro de Barcelona, habéis pasado más de una vez por la Plaza de la Vila de Madrid y habéis observado la necrópolis romana que se encuentra en el fondo de esta. Hoy en día, la sensación que tenemos en mirar hacia abajo, dónde se encuentran las tumbas, es la de dejadez y olvido, parece como si allí no hubiese un conjunto necrológico importante como el que realmente hay: restos de 200 personas de clase humilde, seguramente sirvientes o esclavos que fueron enterrados durante tres siglos distintos.

A partir del 22 de octubre esto cambiará, ya que se montará un nuevo espacio para colocar estas piezas y se recreará cómo era el jardín que envolvía las tumbas hace ahora unos 2000 años. Se convertirá en un nuevo espacio museístico que se denominarà Vía Sepulcral Romana y  formará parte de la colección del Museu d’Història de la ciutat de Barcelona (MUHBA).Con esta adquisición, el museo pretende realizar actividades vinculadas al pasado de nuestra ciudad, la antigua Barcino.